Versió en català més avall

Los idiomas no entienden de política ni de sentimientos, y nuestro único deber es garantizar su buen estado

En estos últimos meses la política lingüística en Cataluña ha vuelto a estar en el centro del debate a raíz de la aprobación de la nueva ley de educación que deja de considerar el castellano como lengua vehicular en todo el territorio y que establece que «las administraciones educativas garantizarán el derecho de los alumnos y las alumnas a recibir enseñanzas en castellano y en las demás lenguas cooficiales en sus respectivos territorios». Por lo tanto, no se produce ningún cambio en la lengua vehicular educativa en Cataluña y se sigue con el modelo de la inmersión lingüística. Aún así, esto es solo el último coletazo de una tendencia que llevamos viendo desde hace bastante tiempo. Es recurrente la utilización de la lengua para defender cualquier tipo de ideología. Sin embargo, la realidad es que los idiomas no entienden de política ni de sentimientos, y nuestro único deber es garantizar su buen estado y difundir y disfrutar de todas sus formas de expresión. 

Con la Ley Celaá se ha vuelto a poner sobre la mesa la efectividad del sistema de inmersión lingüista en Cataluña, y en las pasadas semanas hemos podido ver como políticos de todos los colores opinaban sobre esta medida para justificar sus posturas. De esta forma, dejaban claro que hay una falta de conocimiento respecto a este modelo educativo, su propósito y sus orígenes. La inmersión lingüística, lejos de promover la persecución del castellano, hace que personas como yo mismo, que me he educado con este sistema, ahora nos podamos considerar completamente bilingües y que, por ejemplo, pueda escribir este artículo tanto en catalán como en castellano. 

En Cataluña la inmersión lingüística se basa en establecer la lengua catalana como lengua vehicular en todos los niveles educativos y está presente en todas las materias que se imparten menos, lógicamente, en las de lengua castellana o lengua extranjera. Así, se optó por establecer el sistema de inmersión total temprana basado en la enseñanza intensiva en catalán desde el inicio de la escolarización, con la intención de asegurar que al final de la enseñanza obligatoria los currículums garanticen el dominio total del catalán y el castellano. 

Este sistema pretende garantizar un conocimiento efectivo de ambas lenguas para superar las desigualdades

Este modelo también ha logrado establecer el catalán como elemento de cohesión social en el que se concilia la lengua y/o cultura de origen con la catalana y nadie queda discriminado por cuestiones de lengua, pues se evita la segregación social y la incompetencia lingüística de una lengua minoritaria como lo es el catalán. Desde la aprobación de la Ley de Normalización Lingüística en 1983, este sistema pretende garantizar un conocimiento efectivo de ambas lenguas para superar las desigualdades surgidas a raíz la situación precaria que vivía el catalán en los ochenta ante su escasa presencia en el uso oficial, en los medios de comunicación y en la enseñanza.  

Para entender bien la situación de las dos lenguas y el éxito de la inmersión lingüística podemos observar los datos de la última Encuesta de Usos Lingüísticos de 2018, llevada a cabo por la Dirección General de Política Lingüística de la Generalitat y el Instituto de Estadística de Cataluña cada cinco años, donde se afirma que el 94% de la población de la comunidad autónoma entiende el catalán; el 81,2% lo sabe hablar; el 85,5% lo lee y el 65,3% lo sabe escribir (en 1981 solo era el 31,5%). Todo esto teniendo en cuenta el contexto demográfico: en 2003 los ciudadanos nacidos en el extranjero representaban el 9,3% sobre el conjunto de la población, mientras que en 2018 pasaba a ser el 18,2%. De este modo, sumando la gente nacida en el resto del Estado, en 2018 el porcentaje de población nacida fuera de Catalunya llega al 35,3% de la población. Por lo tanto, en la encuesta se refleja claramente que el castellano sigue gozando de más presencia social siendo la lengua madre del 52,7% de la población, mientras que el catalán lo es de 31,5%. Un 2,8% considera ambas sus «lenguas madre». Además, estos datos también se complementan con la identificación con la lengua: el 46,6% de la población se identifica con el castellano frente al 36,3% que lo hace con el catalán. 

Sabiendo estos datos, se observa con nitidez que el catalán no está en peligro de desaparición, sino que goza de muy buena salud. Aunque, comparado con el castellano, sigue estando en una posición inferior socialmente, y es que no deja de ser una lengua que aún no está plenamente presente en sectores como el entretenimiento de masas, Internet o el etiquetado de productos. Por este motivo, el cometido de las instituciones catalanas es el de promover el uso la lengua propia del territorio tomando todas las medidas que estén a su alcance. De esta forma, se intentan solventar estas desigualdades para conseguir una sociedad que domine ambas lenguas y que les asegure un largo y próspero futuro.  

El porcentaje de alcance en las pruebas de lengua catalana y castellana son casi idénticos y en ningún caso se ha disminuido el conocimiento del castellano

Dentro de estas medidas, la inmersión lingüística es un elemento clave que, desde su implantación en toda Cataluña en 1992, siendo ratificada por la Ley de Política Lingüística en 1998 y en la posterior Ley de Educación de 2009, consigue eficazmente formar a una sociedad bilingüe. Esto muestran las Pruebas de Competencias Básicas de sexto de primaria donde el porcentaje de alcance en las pruebas de lengua catalana y castellana son casi idénticos y en ningún caso se ha disminuido el conocimiento del castellano, tal y como muestra un estudio realizado por la Generalitat y el Ministerio de Educación que ratifica que el nivel de castellano de los estudiantes en Cataluña es el mismo que en el resto del Estado.  

Espero que en el futuro se dejen de hacer uso electoral de las lenguas dentro de los vacíos debates de la polarizada clase política y se ponga el foco en las medidas que realmente nos convienen teniendo en cuenta lo que ha funcionado y todo lo que se debe mejorar.   

-Versió en Català

Gràcies a la immersió lingüística en català sóc completament bilingüe 

Els idiomes no entenen de política ni de sentiments i el nostre únic deure és garantir el seu bon estat

En aquests últims mesos la política lingüística a Catalunya ha tornat a estar al centre del debat arran de l’aprovació de la nova llei d’educació que deixa de considerar el castellà com a llengua vehicular a tot el territori i estableix que «les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes i les alumnes a rebre ensenyaments en castellà i en les altres llengües cooficials als seus respectius territoris». Per tant, no es produeix cap canvi a la llengua vehicular educativa a Catalunya i se segueix amb el model de la immersió lingüística. Tot i així, això és només l’últim espernetec d’una tendència que portem veient des de fa força temps. És recurrent la utilització de la llengua per a defensar qualsevol tipus d’ideologia. No obstant això, la realitat és que els idiomes no entenen de política ni de sentiments i el nostre únic deure és garantir el seu bon estat i difondre i gaudir de totes les seves formes d’expressió. 

Amb la Llei Celaá s’ha tornat a posar sobre la taula l’efectivitat del sistema d’immersió lingüística a Catalunya i en les passades setmanes hem pogut veure com polítics de tots els colors opinaven sobre aquesta mesura per a justificar les seves postures. D’aquesta forma, deixaven clar que hi ha una gran falta de coneixement respecte a aquest model educatiu, el seu propòsit i els seus orígens. La immersió lingüística, lluny de promoure la persecució del castellà, fa que persones com jo mateix, que m’he educat amb aquest sistema, ara ens puguem considerar completament bilingües i que, per exemple, pugui escriure aquest article tant en català com en castellà. 

A Catalunya la immersió lingüística es basa a establir la llengua catalana com a llengua vehicular en tots els nivells educatius i està present en totes les matèries que s’imparteixen menys, lògicament, en les de llengua castellana o llengua estrangera. Així, es va optar per establir el sistema d’immersió total primerenca basat en l’ensenyament intensiu en català des de l’inici de l’escolarització amb la intenció d’assegurar que al final de l’ensenyament obligatori els currículums garanteixin el domini total del català i el castellà. 

Aquest sistema pretén garantir un coneixement efectiu de totes dues llengües per a superar les desigualtats

Aquest model també ha aconseguit establir el català com a element de cohesió social on es concilia la llengua i/o cultura d’origen amb la catalana i ningú queda discriminat per qüestions de llengua, sinó que s’evita la segregació social i la incompetència lingüística d’una llengua minoritària com ho és el català. Des de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística en 1983, aquest sistema pretén garantir un coneixement efectiu de totes dues llengües per a superar les desigualtats sorgides arrel de la situació precària que vivia el català als anys vuitanta davant la seva escassa presència en l’ús oficial, els mitjans de comunicació i l’ensenyament. 

Per a entendre bé la situació de les dues llengües i l’èxit de la immersió lingüística podem observar les dades de l’última Enquesta d’Usos Lingüístics de 2018, duta a terme per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat i l’Institut d’Estadística de Catalunya cada cinc anys, on s’afirma que el 94% de la població entén el català; el 81,2% el sap parlar; el 85,5% el llegeix i el 65,3% el sap escriure (al 1981 només era el 31,5%). Tot això, tenint en compte el context demogràfic, on els ciutadans nascuts a l’estranger representaven el 9,3% sobre el conjunt de la població al 2003 mentre que al 2018 passava a ser el 18,2%. D’aquesta manera, sumant la gent nascuda a la resta de l’Estat, al 2018 el percentatge de població nascuda fora de Catalunya arriba al 35,3% de la població. Per tant, a l’enquesta es reflecteix clarament que el castellà continua gaudint de més presència social sent la llengua mare del 52,7% de la població mentre que el català ho és de 31,5% i per a un 2,8% ho són ambdues. A més, aquestes dades també es complementen amb la identificació amb la llengua on el 46,6% de la població s’identifica amb el castellà enfront del 36,3% que ho fa al català. 

Sabent aquestes dades, s’observa amb nitidesa que el català no està en perill de desaparició, sinó que gaudeix de molt bona salut, encara que comparat amb el castellà continua estant en una posició inferior socialment i és que no deixa de ser una llengua que encara no està plenament present en sectors com l’entreteniment de masses, l’Internet o l’etiquetatge de productes. Per aquest motiu, l’objectiu de les institucions catalanes és promoure l’ús de la llengua pròpia del territori prenent totes les mesures que estiguin al seu abast. D’aquesta forma, s’intenten solucionar aquestes desigualtats per a aconseguir una societat que domini totes dues llengües per assegurar-les un futur llarg i esperançador.

El percentatge d’abast a les proves de llengua catalana i castellana són gairebé idèntics i en cap cas s’ha disminuït el coneixement del castellà

Dins d’aquestes mesures, la immersió lingüística és un element clau que, des de la seva implantació a tota Catalunya al 1992, sent ratificada per la Llei de Política Lingüística al 1998 i en la posterior Llei d’Educació de 2009, aconsegueix eficaçment formar a una societat bilingüe. Tal i com mostren les Proves de Competències Bàsiques de sisè de primària on el percentatge d’abast a les proves de llengua catalana i castellana són gairebé idèntics i en cap cas s’ha disminuït el coneixement del castellà, tal com afirma un estudi realitzat per la Generalitat i el Ministerio de Educación que ratifica que el nivell de castellà dels estudiants a Catalunya és el mateix que en la resta de l’Estat. 

Espero que al futur es deixi de fer ús electoral de les llengües dins dels buits debats de la polaritzada classe política i es posi el focus a les mesures que realment ens convenen tenint en compte el que ha funcionat i tot el que s’ha de millorar.